es primeres aventures ______.les vaig fer, o les vam fer ... ―cal dir que quan explico les meves experiències _és_ una _____ constant la barreja de singulars _____i plurals, parlo de mi com parlo de__._ nosaltres sense adonar-me’n. També em passa amb els escrits, fins el cas que els que tenen la paciència de repassar-me els texts es claven un embolic i em fan notar el meu poc rigor lèxic. Però tant me fa, precisament aquest ball reflecteix una realitat que m’agrada i a la que sóc addicte―.

És que sempre he anat amb grup. Sempre hi han hagut companys. Sempre hi han hagut amics.

I, abans d’explicar com vaig fer les meves primeres aventures i ja que he encetat un tema, aprofitaré per rematar-lo.

A dins d’aquell botí amb el que tornes de cada experiència hi ha un coneixement especial, un descobriment. Sabràs el valor de l’amistat. I cada cop que en parlo sé que em quedo curt al reflectir les relacions d’estima que es produeixen i que uneixen a tot el grup. Aquestes relacions afectives i desinteressades que s’enforteixen en cada esforç, en cada un dels dubtes i en cada una de les baralles ...

Bé, al que anàvem, que les meves primeres aventures les vaig fer, les vam fer, en moto. Moto de “carretera” o moto de muntanya ―trialera― per fer “raids” o “expedicions”. El raid (no cal que mireu el diccionari, ho diu al revés!) es una incursió en territori amic (al diccionari diu enemic ... ), una entrada en un domini que no és el nostre amb ganes d’observar, d’aprendre ... de viure!

El raid, al meu entendre, cal fer-lo en moto. Fet en moto t’integres més al terreny, cal mullar-se quan plou i passar calor quan el sol pica de valent; en moto t’apropes més a la gent, ho noten i et reben millor. Quan surts de raid s’obre davant teu el desconegut, un risc sí, però que____________t’atrau perquè es manifesta com una expressió de llibertat i, al final, -es precisament aquesta _______________sensació la que desitges viure.

m

I "pikipiki" es la primera paraula que vaig aprendre en swahili ―bé, segur que no va ser la primera, però sí la que recordo amb més estima― i, com ja deveu haver endevinat, significa moto. Per a nosaltres swahili significa Àfrica i per Àfrica vam fer un dels raids més sonats ...

Abans d’anar en moto ja anàvem a la muntanya, o sigui que no va faltar gens per anar en moto a la muntanya ―sí, ja ho sé, eren altres temps―. Ens vam posar el repte dels cims de mítiques muntanyes i hi aniríem fins allà amb la mateixa moto que desprès hi pujaríem ... i tornaríem. Així combinàvem l’estil del raid amb la muntanya. Eren les “expedicions”.

Així ho varem fer i dues van ser les mes èpiques ...

Quan em vam sentir a parlar per primera____vegada ja ens el vam imaginar com a símbol d’aventura total, un artefacte que no es podia dirigir en el sentit en el que estàvem acostumats, el duia el vent. Era perfecte, un globus seria el centre del nostre proper projecte!

Era perfecte perquè al no poder dirigir-lo no queda gens clar a on aniràs a parar i això et farà estar obert. Obert a les coses desconegudes i als desconeguts. A més hi havia un altre atractiu, no teníem ni idea de com era ni de com funcionava i conèixer com era un globus seria un tema important perquè havíem decidit ... que ens el construiríem nosaltres mateixos.

Calia començar a posar fil a l’agulla al nostre projecte i res millor que començar volant i treballant pel finançament. Calia també posar un nom al nostre primer globus i estava cantat que seria Rodamón; no podia ser d’altre forma si ja es veia a venir tot el que pensàvem fer.

El Rodamón va començar a ser popular.

Però nosaltres a lo nostre. Al matí volàvem amb el Rodamón i a la tarda construíem el Tramuntana, el globus amb el que tornaríem a la nostre estimada Àfrica. Havíem decidit que la travessaríem en globus tal com ho descriu Jules Verne en la seva novel·la “Cinc setmanes en globus”. Els somnis ja estaven escrits en el llibre, nosaltres els convertiríem en realitats. Aquest era el projecte: convertir somnis en realitats.

Ells ―a la novel·la― eren tres, nosaltres també. Ells van construir el globus a Londres, nosaltres a Igualada. Ells aixequen el vol a Zanzíbar, nosaltres també. Ells sortirien d’un llibre...i nosaltres l’escriuríem.

Si al marxar cap a l’aventura ja ens consideraven uns experts en globus ―en cosir i descosir sí que us puc assegurar que potser algú ho feia millor que nosaltres però ningú ho feia tantes hores!― després de volar onze mesos per les sabanes i selves africanes  érem uns autèntics doctorats.

Tant que vam muntar una fàbrica. Sí, una fàbrica de globus perquè ens va agradar i així continuàvem convertint somnis en realitats. I vam suar per fer-ho perquè res es fa sense suar i, precisament, gràcies a aquella suor avui podem innovar. El globus, doncs, entraria a les nostres vides ... i avui dia encara hi continua.

Ultramagic no oblida ni els seus deures ―fabricar un pilot de globus a l’any― ni els seus orígens, per això participa en tots els esdeveniments que pot i organitza els més aventurers. (Ah!, em deixava un detall important: els socis continuem sent amics!)

Diuen que el futur només és el passat una altra vegada però entrant per una altra porta. Tot el que ens passa té a veure amb el que ja hem fet.

I el que passarà també.

L’aventura. La iniciativa.